ELS VALORS: QUÈ SÓN I QUINS SÓN

* Xavier Pons. Professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València i Membre del Consell Local de València d’Iniciativa del Poble Valencià (Coalició Compromís).

És una de les paraules màgiques en la nostra societat. Quan es parla de valors, pareix sorgir una unanimitat inqüestionada: educar en valors, transmetre valors als xiquets, posseir valors com a guia de conducta o evitar la pèrdua dels valors. Ningú no pot estar en contra de tot això. I està molt bé, perquè la intenció sol ser bona. El que no està tan clar és si sempre parlem del mateix quan parlem de “valors”. Per exemple, si diem “eixa és una persona que actua amb valors”, és molt probable que immediatament entenguem que es tracta d’una bona persona. Però, és que les persones dolentes no tenen valors i es guien per ells? És clar que sí, el que passa és que en tenen uns altres, que són diferents als d’eixa bona persona. Ací apareix ja una de les característiques dels valors: que posseïxen un sentit ètic i, per tant, ideològic.

Aleshores, quins valors hem d’incloure, per exemple, en l’educació? Els de l’individualisme o els de la cohesió social? benifici individual o col·lectiu? Què hem de promoure i prioritzar? els diners, la cultura, la solidaritat, la família, el plaer personal, la diversió, l’equilibri personal, l’aparença, l’esforç, l’amistat, la salut, l’èxit social,…? o una combinació de diversos d’ells? I quina combinació? en quines dosis? Tots eixos (i més) són valors. Cada persona, en cada moment de la seua vida, prioritzarà la importància que dóna a uns en comparació a uns altres. Això significa que cadascú de nosaltres atorgarà més importància (és a dir, més valor) a certes metes, la qual cosa farà que actuem en la vida d’una manera i no d’una altra. Per tant, la resposta a les preguntes anteriors dependrà de les prioritats de valor que tinga cada persona.

Els valors són una brúixola del que és desitjable per a cadascú, per a cada persona. Però també per a cada grup, ja que s’aprenen i es manifesten socialment: són una creació grupal i, a més, tenim la tendència d’agrupar-nos amb persones que tenen valors semblants als nostres. Els valors són els criteris que establixen el que ha de considerar-se com a desitjable o no, com a important o no, com a correcte o no, com a prioritari o no. I és destacable esta última característica, ja que els valors s’ordenen jeràrquicament: què és més important per a mi? el plaer personal o cuidar la salut? El més segur és que les dos coses; però si una està més prioritzada en la meua jerarquia de valors, la meua conducta anirà, més probablement, en eixa direcció. Ja podem vore que els valors tenen també un sentit motivacional.

La psicologia social s’ha interessat molt per l’estudi dels valors. Destaquem ací el nom de Shalom Schwartz i la seua línia d’investigació sobre l’estructura universal dels valors humans. A partir de gran quantitat d’enquestes en molts països del món, des dels anys noranta del segle XX i fins a l’actualitat, Schwartz i el seu equip comprovaren que els valors es poden agrupar en una tipologia de deu classes i que això passa igual en totes les cultures estudiades. La tipologia és universal i indica que hi ha deu coses en què cada persona podrà creure més o menys, però sempre en seran eixes deu. És a dir, hi ha deu tipus de valors:

– Valors prosocials universalistes. Són valors que indiquen el desig de benestar per a totes les persones. S’hi inclouen prioritats com ara la igualtat, la cohesió, la justícia social, la solidaritat o la cultura i el saber.

– Valors prosocials relacionals. Es prioritza, en este cas, la bona voluntat cap a les persones més pròximes, i els valors que exemplifiquen esta dimensió són la honestedat, la bondat, la confiabilitat, la lleialtat o l’empatia.

– Valors de normativitat. Parlem ací de prioritats que giren entorn de la moderació de comportaments, les bones maneres, la cortesia o el respecte als altres.

– Valors contemplatius. Esta dimensió es referix a valors com ara l’acceptació de les circumstàncies de la vida, el distanciament de les coses materials o l’orientació cap a les tradicions.

– Valors de seguretat. Es tracta de prioritats relacionades amb el manteniment d’un bon estat per a un mateix i per als pròxims: seguretat familiar, manteniment de la salut, estabilitat o previsibilitat de la vida social.

– Valors d’autodirecció. Són prioritats com ara la llibertat d’acció i elecció, l’autonomia personal o la responsabilitat individual de cada persona sobre la seua vida i el que li passe.

– Valors de poder i fortuna. Com el seu nom suggerix, esta dimensió arreplega valors que indiquen la motivació cap al poder social, com ara tindre estatus, èxit social, imatge pública o autoritat sobre els altres, així com els béns materials i monetaris més enllà del necessari per viure.

– Valors de competència personal. Les prioritats de valor que s’agrupen en esta dimensió parlen de la recerca de reconeixement professional o en àmbits similars, per la demostració de bones capacitats.

– Valors d’hedonisme. Es referix a la recerca de plaer personal i gaudi, a través de les activitats que agraden especialment a eixa persona, i que li resulten plaents per elles mateixes.

– Valors d’estimulació. Ací s’agrupen valors com ara la diversió, l’activació, la recerca de novetats i canvis en la vida quotidiana o la necessitat de tindre experiències variades.

Podem vore, com deiem al principi, que no tots els valors parlen de ser bona persona. Es pot pensar en el poder i la fortuna personal, més que en el que els passe als altres, i això és una prioritat de valor. Com també ho seria pensar de manera contrària.

La majoria dels valors poden ser compatibles entre ells: no són opcions de tot o res, sinó de major o menor intensitat relativa en les motivacions de cada persona. El que passa és que cadascú compatibilitzarà uns i en unes intensitats particulars. Eixa priorització de valors configurarà l’estructura motivacional d’eixa persona, allò que li interessa més.

Si repassem les deu classes de valors, podem concloure fàcilment que tenen una relació clara amb la ideologia política. Una ideologia té en la base una estructura de valors, perquè estos indiquen el que és o no prioritari per a una persona, i això, precisament, és una ideologia. Això vol dir que hi ha valors d’esquerres i de dretes? Doncs, el que sí pareix és que en les prioritats de valor es troba el fonament psicològic de les idees polítiques. La ideologia d’esquerres es basa en prioritzar els valors prosocials, mentre que la de dretes ho farà amb els de caràcter més individualista i de benefici personal. I uns altres valors tindran un caràcter més transversal, per exemple, els de seguretat.

Com que els valors es poden educar (i s’eduquen) i com que cap educació, per definició, no pot ser neutral o mancada de valors, hauríem d’educar en els valors de la solidaritat, l’empatia, el respecte, la igualtat, la cohesió,… en els valors prosocials, que fonamenten una societat de benestar i justícia distributiva. Això des d’una perspectiva ètica d’esquerres, perquè no és possible la neutralitat. Si no ho fem així, vindran uns altres i educaran en els valors contraris, i el canvi de valors socials (de l’individualisme dominant a la prosocialitat) serà inviable.