LA CIUTAT DE VALÈNCIA: VÍCTIMES I BOTXINS

* Enric Melego i Trilles, Iniciativa València.

Si fem cas als llibres d’història, la Ciutat de València va ser fundada fa més de 2000 anys. En eixe llarg període, els noms dels seus carrers han canviat en multitud d’ocasions, a vegades encertadament, perquè servien per retre homenatge a una persona destacada, d’altres, desencertadament, perquè els valors representats pel personatge en qüestió ja no son defensables.

Si la nostra societat fora mitjanament perfecta, hauria expulsat del nomenclàtor, uns quants individus que a maig de 2016, quan escric estes línies, no hi ha cap dubte que deurien d’estar fora, però com que no ho és, vaig a recordar ací, una de les vergonyes més sagnants que trobem al cap i casal, el cas dels carrers dedicats als doctors Peset Aleixandre (víctima) i Marco Merenciano (botxí), que transcorren paral·lels, quan la avinguda dedicada al primer, volteja el barri de Torrefiel.

El doctor Peset va ser afusellat el 24 de maig de 1941 a la tàpia del cementeri de Paterna, quin fou el delicte que va costar-li la vida? Molt senzill, haver estat compromès amb els ideals republicans i la legalitat vigent. I quí va encetar el procés que acabà amb la seua condemna a mort? El seu deixeble, el psiquiatre falangista Marco Merenciano.

No sembla una broma amarga que el segon tinga dedicat un carrer al costat del primer?

No entraré a fer un repàs de la vida dels nostres protagonistes, altres ho han fet abans que jo i molt millor, això si, donaré unes pinzellades per que vostés mateixos puguen jutjat fins on arriba la injustícia, que, repetisc, mentre estan llegint estes línies, continua.

Quan acaba la guerra, Peset, que s’havia significat com a militant republicà, entre altres coses, per presidir Esquerra Republicana a València, es apartat de la seua càtedra per les noves autoritats, que, acte seguit, li la donen a Marco Merenciano, deixeble seu, com havíem comentat abans. Este, junt a altres dos metges falangistes, Ángel Moreu González-Pola i Antonio Ortega Tena, presenten una denuncia contra Peset, en la que Marco Merenciano afirma coses tan perilloses en eixos moments com que “Fue el encauzador o dirigente de la política de izquierdas de esta capital; siendo una figura de relieve y significación por su influencia moral y dada también su categoría social por tratarse de un catedrático de la Facultad de Medicina” els mateixos motius que havien condemnat Besteiro. Peset demana ajuda a altres dos deixebles seus, també falangistes, Lòpez Ibor, el seu deixeble favorit, que no fa res per ajudar el seu mestre i Lain Entrialgo, que fa tot el que està a la seua mà per alliberar el que ha segut mestre i és amic. El 4 de març de 1940 és condemnat a mort, però amb una petició d’indult inclosa en la sentència en la que es demanava que la pena fora commutada per 32 anys de presó. Dos dies després, la Delegació Provincial de Salut de Falange, en la que estava Marco Merenciano, presenta nova documentació per aconseguir la pena de mort. En esta ocasió l’odontòleg José Roca Meca, reclama un nou juí perquè en una conferència de 1937, Peset havia criticat l’alçament públicament. Ja no hi hagué cap recomanació de gràcia i finalment moria afusellat a Paterna, exactament com altres 2237 persones en acabar la Guerra Civil.

Tal volta parlar de “botxí” siga una mica exagerat, però després de llegir la documentació del procés o algunes declaracions posteriors seues al voltant del marxisme, en el que el comparava amb una malaltia que havia de ser eradicada, el que si podem afirmar sense por a equivocar-nos és que Marco Merenciano estava per una depuració estricta d’aquells que s’havien significat a favor del règim democràtic i cap obstacle anava a aturar-lo en la seua missió.

Durant els anys en els que el PP ha governat l’Ajuntament de València, s’ha demanat des de l’oposició que es corregirà esta injustícia. De sobra és coneguda la resposta del consistori. Ja fa un any, que no governa, a que estem esperant per corregir-la?

Que conste que tinc clara la situació en la que el PP deixà les arques municipals i que hi ha prioritats, però no deixem que el canvi de noms dels carrers es quede al fons del calaix. Les accions simbòliques també son importants i poder passejar per uns carrers que honren qui realment ho mereix, farà una miqueta més justa esta, nostra ciutat.