SINDICALISME DE CLASSE A LA VALENCIANA

* Ferran García: Professor de Física i Química i Matemàtiques. Sindicalista de classe FE CCOO PV. Coordinació Territorial al Consell Local d’Iniciativa i a Compromís per València.

Fer política “a la valenciana” és trending topic i, a més, sinònim de política de consens i de canvi social de base ampla. Es dignifica així la imatge de tot un poble que semblava que es dedicava a la política per extreure beneficis personals de forma corrupta i es dignifica així també la mateixa política entesa com la dedicació als assumptes públics i a millorar la vida de totes les persones que conformem la nostra societat .

No sembla haver succeït així en canvi, amb la valoració i la visió predominant del sindicalisme. Val a dir també que tot el sindicalisme no s’orienta cap a la transformació social ni a millorar la vida de les treballadores i treballadors de la nostra societat i per això, igual que passa amb els partits polítics, és interessant conèixer que busquen diversos tipus de sindicalisme.

Si atenem a quins col·lectius busquen defensar i, per tant a quins interessos obeeixen hi ha tres grans models d’organització sindical, un dels quals podem qualificar de fals:

El sindicalisme groc o també sindicalisme vertical és aquell que diu defensar conjuntament a empresariat i classe treballadora. S’organitza al voltant d’un sector productiu. Per la seua pròpia definició es dedica a evitar el conflicte i la seua possible resolució entre les persones treballadores i la patronal i a millorar en canvi l’eficàcia de la producció del sector o empresa. Com que un sindicat és, en principi, una agrupació de treballadores i treballadors orientada a defensar els seus drets laborals, aquest és fals. És, a més a més, molt perjudicial, ja que compta normalment amb el suport dels recursos de l’empresariat i desmobilitza a la classe treballadora orientant-la cap a la visió de què els drets laborals són una recompensa a l’obediència a les classes dominants.

El sindicalisme corporatiu o sectorial és el que es bassa en una agrupació forta de professionals d’un determinat sector. És molt eficaç en les seues mesures de pressió quan agrupa a una gran proporció del sector al qual representa i més encara si el sector és important en la capacitat de producció d’una societat. El seu poder radica en la capacitat de paralitzar tot el sector o tota una àrea de producció. Amb la ultraespecialització professional actual han arribat a prosperar sindicats microsectorials que milloren la concreció de les seues propostes d’acord amb les necessitats de cada professional però que poden perdre força a causa del reduït nombre de persones que poden representar. Són molt semblants, i de vegades idèntics, a les agrupacions professionals. En una determinada empresa o en un determinat entorn productiu, geogràfic o social, enfronten a unes persones treballadores contra altres en buscar exclusivament la millora d’un determinat perfil sense preocupar-se de les conseqüències sobre la resta. És en definitiva un sindicalisme de dretes que ofereix a determinades professions de la classe treballadora convertir-se en classes dominants.

El sindicalisme de classe es bassa en principis d’arrel socialista i comunista. La idea és agrupar els interessos de totes les persones de classe treballadora i organitzar-les per aconseguir la força que dóna la unió de tota la força de treball d’una societat. Les vagues generals són la màxima expressió de la força d’aquest sindicalisme i els canvis en les relacions laborals de tot l’estat la demostració de la seua efectivitat. Per aquest principi de defensar els drets de totes les persones treballadores assoleix un caràcter fortament social i polític, tant de mediador entre interessos contraposats entre diversos sectors com de propostes de millora de drets de ciutadania. En el cas de l’Estat Espanyol a més, d’acord amb les lleis que regulen les relacions laborals a tot el territori i per a tota la població, els acords aconseguits per un sindicat determinat en un àmbit laboral són d’abast a totes les persones treballadores d’eixe àmbit. Per aquest darrer motiu, la capacitat de proposta i acció dels sindicats de classe és alhora una forta capacitat de transformació social.

En definitiva, si fer política a la valenciana significa passar per damunt de sigles i interessos corporatius per poder millorar la societat i rescatar persones, la forma de fer sindicalisme a la valenciana és organitzar-se i mobilitzar-se per rescatar i millorar els drets de totes les persones treballadores per sobre d’interessos corporatius o d’empresa i això, companyes i companys, sols és possible des del sindicalisme de classe.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s