INNOVACIÓ SOCIAL I INFLUÈNCIA DE LES MINORIES

* Xavier Pons: Professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Membre del Consell Local de València d’Iniciativa del Poble Valencià (Coalició Compromís).

La majoria de persones, en la majoria d’ocasions, actuem influïts pel pensament majoritari del nostre entorn més pròxim. Seguim modes dels grups amb què ens identifiquem, sentim curiositat per conéixer eixa pel·lícula o eixe llibre que tots diuen que han vist o llegit, ens vestim d’acord al que diuen els cànons de l’ocasió, desconfiem d’entrar en un bar o un restaurant que estiga buit, preferim votar un partit conegut i, en definitiva, ens agrada ser com són els nostres semblants. Això no vol dir que sempre actuem com si fórem autòmates imitadors dels altres; no, no és així. Però sí és cert que la “influència majoritària” és un factor important en el comportament habitual de totes les persones. Per això, si, per exemple, traus un producte al mercat i l’anuncies com “el més venut en tal país”, serà més probable que motives el públic a comprar-lo, perquè les persones busquem validacions que siguen fiables per a nosaltres, i ens fiem del que fa la majoria dels que són pareguts a nosaltres. Així, en una part, funciona la nostra motivació a actuar, pensar i valorar les coses.

Les minories ho tenen més difícil per influir en la societat. Però l’evidència històrica ens diu que s’han produït canvis en la manera de pensar i opinar de la majoria, per influència de grups minoritaris. Tots sabem que moviments socials, culturals, artístics, polítics,…, que en un principi eren minoritaris, han canviat el sentit comú de la societat. Com ho fan? per què algunes idees minoritàries han aconseguit ser acceptades i influir en el pensament majoritari i unes altres no? com fan els moviments que acosenguixen introduir canvis en la societat? Un investigador francés, Serge Moscovici (un dels pares de la psicologia social contemporània), interessat pels processos d’innovació social, arreplegà estes preguntes i intentà trobar-ne respostes.

El que va fer Moscovici és dissenyar experiments amb xicotets grups, per poder comprovar en quines circumstàcies la idea minoritària pot acabar per convéncer a la majoria. Després, contrastà els resultats dels experiments amb la dinàmica dels moviments socials en la vida real. Les conclusions de Moscovici es poden resumir en esta: l’única possibilitat que té un grup minoritari per influir és que la majoria el perceba com a un grup “consistent” i com a un grup “no tancat”. Són, per tant, dos coses.

La consistència es referix a l’estil conductual del grup minoritari: la minoria pot canviar la manera de pensar de la societat si es presenta davant d’esta amb un comportament “consistent”, en relació a la idea que proposen. És a dir, que el seu comportament públic i privat siga coherent amb eixa idea, tot i les pressions socials que rebran cap a la conformitat majoritària. És clar que canviar el sentit comú de la societat sempre serà molt difícil per al grup minoritari, però tindrà més possibilitats d’influir com més coherent siga el seu comportament innovador. Dit d’una altra manera, la societat no prendrà en consideració les noves idees, si estes vénen “només de boca” i no són portades fins a les últimes conseqüències pels seus ponents.

El segon factor és complementari de l’anterior: perquè un grup minoritari tinga alguna possibilitat d’èxit és necessari que no siga percebut com un grup tancat, dogmàtic, extremista, rígid o intransigent. Moltes idees innovadores han quedat en l’oblit o en la marginalitat, sense poder canviar el sentit comú de la societat, per haver-se presentat de manera reduccionista. El grup minoritari podrà influir si és capaç d’equilibrar la consistència comportamental amb el respecte a les formes quotidianes de la societat majoritària; i si és capaç d’adaptar-se a determinades situacions que demanen assumir eixes formes majoritàries. En cas contrari, la societat majoritària no acceptarà les propostes innovadores.

Si es donen eixos dos factors, i amb el temps suficient, és possible que la societat majoritària comence a replantejar-se les seus creences i a vore el món com proposa el grup innovador. Amb el temps suficient, perquè la innovació social no és un procés ni ràpid ni fàcil.

Podem pensar en els moviments (socials, culturals, polítics, artístics,…) que al llarg de la història han canviat el sentit comú de la societat i han instal·lat un de nou. I també en els que s’han quedat en el camí: la inconsitència comportamental i la rigidesa de les propostes són dos factors que han impedit que la societat es fixara en les seues idees i les acollira. Tot i això, la consistència i la flexibilitat no asseguraran l’èxit de la innovació, però sí som capaços d’identificar dos factors que l’impediran. Ja és una bona pista.

Anuncios

Un comentario en “INNOVACIÓ SOCIAL I INFLUÈNCIA DE LES MINORIES

  1. Al fin y al cabo, ¿no es la cultura la imposición, más o menos forzada, del sistema ideológico del grupo mayoritario? Pienso que los dos factores que mencionas no solamente se complementan, sino que pueden rivalizar en tanto en cuanto la apertura del grupo minoritario atrae a personas diversas. La introducción de nuevas sensibilidades obliga al propio grupo a replantear sus postulados ideológicos para dar cabida a más gente. Mantener el equilibrio, como apuntas, es una tarea harto difícil.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s